A Catalunya es parlen més de 300 llengües, hi ha almenys 13 confessions religioses i es coneixen com a mínim 8 tipus de conformació de famílies. Un d’aquests models és l’adoptiu. Des de 1997, han arribat a Catalunya 16.000 infants, tots ells procedents d’altres països. Amb aquestes xifres podríem pensar que som una societat oberta a la diversitat i a la pluralitat però la realitat és que els prejudicis i els estereotips sobre els seus països d’origen, la ignorància i les pròpies estructures socials; ens confirmen que la majoria de persones adoptades viuen, en algun moment o altra de la seva vida, situacions de discriminació racista, especialment si provenen de l’adopció internacional.
En aquest apartat ens proposem incloure propostes per fer un canvi de mirada i oferir algunes bones pràctiques contra aquest racisme que molts joves adoptats viuen i que són majoritàriament aportacions de famílies adoptives i de joves adoptades.
Canvia la teva mirada
En la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d’observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. És una manera de pensar que totes les persones utilitzem per simplificar la percepció d’algunes realitats perquè siguin socialment operatives. Aquest mecanisme funciona com a eina de comprensió per economitzar esforços a l’hora de definir un concepte complex com el que ens ocupa. Generalitzar ens allunya de tenir la societat inclusiva que volem.
Les persones adoptades i el seu entorn sovint han de fer front a diversos estereotips pel que fa a la vivència de l’adopció. En tots els contextos vitals, sorgeixen gestos, mirades i també paraules que, directa o indirectament, encasellen i etiqueten a la persona, convertint-se en un obstacle invisible pel seu desenvolupament.
Esperem que els arguments que oferim ajudin a identificar i desmuntar algunes de les afirmacions que estigmatitzen les persones adoptades.
Exemples
- La societat en la que vivim és racista i, sovint, les persones blanques, no en tenim la percepció. Si som família adoptiva, no podem pensar que els comentaris que reben els nostres fills sobre les seves característiques per raó d’origen, «són coses de nens» o que «és una broma». És important que les famílies tinguem estratègies per fer front a les realitats viscudes pels nostres fills, els acompanyem i els hi puguem transmetre seguretat per a que tinguin capacitat de gestionar-les. Mai és tard per començar a dir les coses pel seu nom. El rebuig per que t’asseguis al costat d’una persona blanca al transport públic, el rebre felicitacions per parlar bé el català o es parades dels cossos de seguretat per perfil ètnic, no són cap bajanada; és racisme.
- Sovint l’adopció genera, en moltes persones, un sentiment de paternalisme que prové de la consideració d’inferioritat de les persones procedents d’altres països, cultures o classes socials. Abandonem aquesta mirada i comencem a entendre a cada persona adoptada com a un ésser individual que ha viscut una realitat no triada i ha hagut de passar per renúncies imposades. Com a persones que poden compartir un procés de dol desprès de la pèrdua, un estrès migratori i fins i tot, sovint, perden les arrels del context d’origen per incorporar-se a la història d’una família adoptiva, amb les facilitats i obstacles que això pot suposar.
- Recordem que no és responsabilitat dels joves adoptats no fer sentir incòmodes a les persones que no coneixen la realitat de l’adopció. D’igual manera, seria adequat pensar abans de fer comentaris davant famílies mixtes, tant si es coneixen com si no, els seus vincles. I sempre, fer un senzill exercici d’empatia i preguntar-nos si ens agradaria rebre el comentari a nosaltres. Tothom té dret a la seva intimitat.
- Com a pares i mares és evident que ens sentim amb el deure de protegir als nostres fills i filles, però anem en compte perquè quan surtin de la bombolla de la nostra sobreprotecció i s’adonin i visquin en primera persona, que vivim en una societat racista, necessitaran sentir-se empoderats per fer-hi front.
- Moltes criatures han estat adoptades amb pocs mesos de vida en països llunyans i diferents al nostre. Sovint, en arribar a l’adolescència, etapa que de per sí ja és prou complexa, molts joves adoptats tenen dificultats per desenvolupar el sentiment de pertinença perquè l’entorn els hi remarca constantment les seves diferències físiques com si no tinguessin miralls a casa. Hauríem de deixar d’associar el color de pell a unes característiques que sovint són fruit d’estereotips i prejudicis i que per tant, no es corresponen amb la realitat. Procurem-los-hi referents similars a ells i respectem els seus processos de construcció de la pròpia identitat.
- La infància adoptada ha de sentir-se reconeguda, entesa i escoltada. Especialment si té característiques físiques diferents a les del grup majoritari, del lloc on viuen. Necessiten del recolzament incondicional de les seves famílies que ha d’incloure també el reconeixement de les situacions racistes que viuen.
- Els infants adoptats procedents de diferents orígens, sovint se sentin discriminats perquè s’associa el seu país d’origen a situacions de pobresa i inferioritat. Cal treballar perquè s’empoderin i es converteixin en joves referents que puguin mostrar una constitució negre positiva, que generin afro-consciència, que posin en valor la cultura asiàtica o la llatinoamericana, que trenquin amb l’estereotip dels adoptats als països de l’Est. Potser així aconseguirem que no només se sentin segurs i segures, a casa.
- Deixem de dir als nostres fills i filles adoptats que s’assemblen a nosaltres. Potser necessiten que reconeguem i celebrem les diferències, que reconeguem i valorem la diversitat i la diferència. I amb el temps també sabrem trobar tot allò que segur, tenim en comú.
Aplica bones pràctiques
Sovint, un canvi de mirada es pot produir a través de petits i senzills gestos que van lligats als processos d’aprenentatge i al desenvolupament personal, que no sempre s’identifiquen com a necessaris, però ho són.
Una bona pràctica és una experiència positiva, provada i replicada en contextos diversos i que, com a conseqüència, pot ser recomanada com a model. Una pràctica que mereix ser compartida per a que el major nombre possible de persones, pugui adaptar-la i adoptar-la.
A partir de les experiències viscudes per famílies, persones adoptades i professionals de l’educació en un sentit ampli, hem elaborat aquest petit recull de bones pràctiques per tal de suggerir canvis que es poden incorporar a diferents situacions de la vida quotidiana, amb l’objectiu de millorar l’experiència de les persones adoptades i de les seves famílies en els diferents àmbits abordats.
Exemples
- Oferim una visió diversa del món: Vetllar perquè des del primer moment se sentin inclosos i tinguin a prop referents del seu país d’orígen, a través de contes, pel·lícules, música, aliments, personatges, etc. I en la mesura del possible que es relacionin també amb infants i adults d’orígens diversos.
- Promoure la relació entre iguals: És important procurar que des de la seva arribada a la família adoptiva, tinguin relació amb iguals i fins i tot puguin conservar el seu idioma, usos i costums… En arribar a l’adolescència possiblement ho agrairan.
- Continua aprenent: Llegeix i escolta experiències de les persones que han patit i pateixen racisme; posa’t en la seva pell. Tots podem cometre errors però és important identificar-los, reconèixer-los i treballar el que calgui per canviar.
- Activisme contra el racisme: Mostrem-los-hi que som persones aliades en la lluita contra el racisme, a través de diferents vies d’activisme. Nosaltres no estarem mai en la seva situació mentre formem part del col·lectiu autòcton majoritari, però podem ser persones aliades amb la causa. Defensem-los davant situacions racistes i no les justifiquem.
- Parlem amb ells i elles de racisme: Sovint resulta difícil acceptar i creure que vivim en una societat diversa i alhora racista. Sobretot quan no vivim en primera persona situacions de discriminació pel nostre color de pell. Però intentem parlar de racisme amb els nostres fills i filles, mostrem-nos dialogants en la mesura que elles vulguin. Busquem juntes les eines necessàries. Sensibilitzem la família i els amics. Com a família ens hem de mostrar incondicionals també contra el racisme.
- Actuem sempre des del respecte: Sigui quina sigui la nostra professió i la nostra realitat personal, mostrem-nos sempre respectuoses amb les diferents identitats culturals. Pensem abans de parlar i sobretot no jutgem per l’aspecte a ningú.
- Atura les expressions d’odi: Si escoltes comentaris racistes o algun acudit totalment fora de lloc confronta-ho, si veus a alguna persona que està sent assenyalada, ridiculitzada o mal tractada amb paraules que atempten contra la seva identitat, no et quedis sense fer res. Expressa el teu parer, recolza, acompanya i denúncia.
- Busquem referents: Prenguem consciència que el racisme existeix i la solució no és pensar que tot i que n’hi ha, al meu fill o filla no li ha tocat. Busquem referents positius i posem tota la nostra imaginació al servei dels nostres fills i filles. Si necessiten algun tipus de suport educatiu o psicològic, intentem buscar persones que siguin també “racialitzades” per tal que se sentin millor i més compreses, durant tot el procés.