A Catalunya es parlen més de 300 llengües, hi ha almenys 13 confessions religioses i es coneixen com a mínim 8 tipus de conformació de famílies. Un d’aquests models és l’adoptiu. Des de 1997, han arribat a Catalunya 16.000 infants, tots ells procedents d’altres països. Amb aquestes xifres podríem pensar que som una societat oberta a la diversitat i a la pluralitat però la realitat és que els prejudicis i els estereotips sobre els seus països d’origen, la ignorància i les pròpies estructures socials; ens confirmen que la majoria de persones adoptades viuen, en algun moment o altra de la seva vida, situacions de discriminació racista, especialment si provenen de l’adopció internacional.
En aquest apartat ens proposem incloure propostes per fer un canvi de mirada i oferir algunes bones pràctiques contra aquest racisme que molts joves adoptats viuen i que són majoritàriament aportacions de famílies adoptives i de joves adoptades.
Canvia la teva mirada
En la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d’observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. És una manera de pensar que totes les persones utilitzem per simplificar la percepció d’algunes realitats perquè siguin socialment operatives. Aquest mecanisme funciona com a eina de comprensió per economitzar esforços a l’hora de definir un concepte complex com el que ens ocupa. Generalitzar ens allunya de tenir la societat inclusiva que volem.
Les persones adoptades i el seu entorn sovint han de fer front a diversos estereotips pel que fa a la vivència de l’adopció. En tots els contextos vitals, sorgeixen gestos, mirades i també paraules que, directa o indirectament, encasellen i etiqueten a la persona, convertint-se en un obstacle invisible pel seu desenvolupament.
Esperem que els arguments que oferim ajudin a identificar i desmuntar algunes de les afirmacions que estigmatitzen les persones adoptades.
Aplica bones pràctiques
Sovint, un canvi de mirada es pot produir a través de petits i senzills gestos que van lligats als processos d’aprenentatge i al desenvolupament personal, que no sempre s’identifiquen com a necessaris, però ho són.
Una bona pràctica és una experiència positiva, provada i replicada en contextos diversos i que, com a conseqüència, pot ser recomanada com a model. Una pràctica que mereix ser compartida per a que el major nombre possible de persones, pugui adaptar-la i adoptar-la.
A partir de les experiències viscudes per famílies, persones adoptades i professionals de l’educació en un sentit ampli, hem elaborat aquest petit recull de bones pràctiques per tal de suggerir canvis que es poden incorporar a diferents situacions de la vida quotidiana, amb l’objectiu de millorar l’experiència de les persones adoptades i de les seves famílies en els diferents àmbits abordats.
