Tot sovint a les Tertúlies d’adopció i adolescència que duem a terme, sorgeix l’àmbit educatiu formal com un dels àmbits on més dificultats de comprensió senten les famílies dels adoptats. Sovint se senten poc entesos per la institució escolar i noten un topall entre el que el sistema educatiu els ofereix i les necessitats dels seus fills o filles.
L’educació inclusiva que es recull en les últimes lleis educatives –des de la LOE de 2006 fins la LOMLOE del 2022-, no sempre dóna resposta a aquestes dificultats. I és que més enllà de la manca de recursos econòmics que ha acompanyat aquestes lleis en la seva implementació real; vivim en una societat on tots els infants han de passar per les mateixes etapes i en el mateix moment, tenint relativament poc en compte el procés maduratiu dels infants. Poder plantejar estratègies diferents i específiques davant de determinades dificultats, hauria de poder-se fer amb normalitat tant des de l’escola com des de la família.
En aquest apartat ens proposem incloure propostes per fer un canvi de mirada i oferir algunes bones pràctiques entorn la praxis educativa per tal de potenciar la inclusió dels infants adoptats en el nostre sistema educatiu i la comprensió entre famílies i mestres.
Canvia la teva mirada
En la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d’observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. És una manera de pensar que totes les persones utilitzem per simplificar la percepció d’algunes realitats perquè siguin socialment operatives. Aquest mecanisme funciona com a eina de comprensió per economitzar esforços a l’hora de definir un concepte complex com el que ens ocupa. Generalitzar ens allunya de tenir la societat inclusiva que volem.
Les persones adoptades i el seu entorn sovint han de fer front a diversos estereotips pel que fa a la vivència de l’adopció. En tots els contextos vitals, sorgeixen gestos, mirades i també paraules que, directa o indirectament, encasellen i etiqueten a la persona, convertint-se en un obstacle invisible pel seu desenvolupament.
Esperem que els arguments que oferim ajudin a identificar i desmuntar algunes de les afirmacions que estigmatitzen les persones adoptades.
Exemples
- Durant la infància i l’adolescència, ningú vol sentir-se diferent ni assenyalat per aquesta realitat. En el món de l’adopció no es pot generalitzar. Totes les històries de vida són diferents i les persones les viuen amb els recursos que tenen.
- Encara que les famílies parlin amb el seu fill o filla amb naturalitat de l’adopció, en arribar l’adolescència es pot produir un cert hermetisme i no desitjar parlar-ne durant molt de temps. Com tota adolescència, és un moment especialment complex per les persones adoptades ja que és el moment de qüestionar-se l’origen, poden aparèixer sentiments de culpabilitat, ràbia per l’abandonament o crisis d’identitat entre d’altres qüestions. Respectem els temps de cada procés personal.
- Normalitzar l’adopció no vol dir no tenir-la en compte, sinó parlar-ne i tractar-la com una situació natural, encara que no sigui majoritària. Els infants adoptats tenen una família biològica i una família adoptiva i això és el que cal normalitzar igual que es normalitza tenir una mare, dues mares, dos pares, germans d’una altra mare o d’un altre pare, etc. Evitar fer-ne un tema tabú, no amagar-la ni jutjar-la.
- És important vetllar per la utilització d’un llenguatge inclusiu i evitar expressions com pare/mare “natural”, pare o mare “de veritat”. És més adequat parlar de pares “biològics”, “de naixement” o “d’origen”, si és necessari. En la mateixa línia, és important entre les famílies evitar parlar de fills “naturals” i parlar de fills “biològics” o “adoptius”, tot i que no hauria de ser necessari diferenciar entre fills i/o filles “biològiques” i fills i/o filles “adoptades”.
- Deixem de mirar l’adopció amb paternalisme, no és una acció de caritat ni de generositat. Conèixer la informació de l’alumnat adoptat ha de servir per donar-li eines que l’ajudin a superar les dificultats amb les que es vagi trobant durant l’etapa escolar.
- Cal tenir en compte que l’alumnat adoptat pot tenir necessitats específiques en alguns moments de la seva escolarització que poden bloquejar el seu procés d’aprenentatge, fins el punt de no assolir els resultats acadèmics esperats. Això no implica que no tinguin expectatives de futur. Cal acompanyar a l’alumnat i a la família i oferir altres camins o recursos.
- Cal vetllar de forma específica per l’autoestima de l’alumnat adoptat i així evitar que la diferència amb la resta de l’alumnat l’exposi excessivament a situacions de discriminació al centre. Davant els dubtes o el desconeixement; preguntar, formar-se o informar-se.
Aplica bones pràctiques
Sovint, un canvi de mirada es pot produir a través de petits i senzills gestos que van lligats als processos d’aprenentatge i al desenvolupament personal, que no sempre s’identifiquen com a necessaris, però ho són.
Una bona pràctica és una experiència positiva, provada i replicada en contextos diversos i que, com a conseqüència, pot ser recomanada com a model. Una pràctica que mereix ser compartida per a que el major nombre possible de persones, pugui adaptar-la i adoptar-la.
A partir de les experiències viscudes per famílies, persones adoptades i professionals de l’educació en un sentit ampli, hem elaborat aquest petit recull de bones pràctiques per tal de suggerir canvis que es poden incorporar a diferents situacions de la vida quotidiana, amb l’objectiu de millorar l’experiència de les persones adoptades i de les seves famílies en els diferents àmbits abordats.
Exemples
- Tutoria entre iguals entre l’alumnat adoptat:
Joves adoptats dels cursos més grans del centre tutoritzen a alumnat adoptat de cursos inferiors. Així es creen espais de confiança i seguretat en els quals poder parlar d’experiències comunes. - Mentoria entre famílies del centre:
Promoure que famílies adoptives que ja hagin superat l’edat escolar i tinguin els fills o filles més grans comparteixin espais de diàleg amb famílies amb fills i filles adoptades en edat escolar. - Promoure un diàleg constructiu entre família i escola:
Per tractar de la forma més objectiva possible els comportaments disruptius que poden tenir alguns alumnes adoptats a l’aula. Sense jutjar ni a les famílies ni al professorat i sempre escoltant i interpretant el que intenten donar a entendre els infants o adolescents. - Formació del professorat:
Facilitar i promoure la participació del professorat en sessions de formació i assessorament. - Espais d’escolta activa entre centre educatiu i família:
Entendre i compartir el pes de la part emocional de l’adopció i les etapes per les que es va passant, és necessari per a una bona entesa entre aquests dos agents educatius. Tenir present que la història prèvia a la incorporació a la nova família és un tema que freqüentment pesa molt en l’evolució dels alumnes adoptats. Sovint és una història incerta de la que es té poca informació, però comprendre i tenir-la present n’és un aspecte clau. Generar confiança a les famílies en la mesura de les possibilitats reals del professorat, ha de ser també un objectiu d’aquest espai d’escolta activa. - Treballar a l’aula el color de la pell de forma inclusiva:
Perquè hi ha diferents colors de pell (parlar de la melanina) i utilitzar diferents tons per a pintar els colors de pell des de ben petits. Hi ha marques al mercat que en tenen:
Ubuntuland – Fila –Staedtler. - Famílies diverses:
Mostrar sempre diferents models i utilitzar materials com ara contes, històries, dibuixos, etc., on es vegi la diversitat de famílies existents. Vigilar quan es treballen segons quines activitats (autobiografia, l’arbre genealògic…). Donar opcions per a tot tipus de famílies. Treballar des de la diversitat pot ser una bona ocasió per naturalitzar l’adopció i entendre aquesta qualitat com a riquesa. - Escola segura:
Identificar les situacions de discriminació entre iguals que sovint es poden generar pel fet de ser persones d’orígens culturals diversos, adoptades o simplement diferents a la majoria i actuar amb la contundència necessària. - Generar espais on es pugui escoltar la veu de l’alumne adoptat:
Tant de forma individual amb el tutor, com conjuntament amb la família. Cada procés és diferent i cal tenir molt present la manera en la que cadascú viu la seva adopció, respectant en tot moment els temps i espai dels alumnes adoptats. - I COM PODEN AJUDAR LES FAMÍLIES ALS CENTRES EDUCATIUS? Coordinació famílies i centres educatius: Treballar la confiança en el professorat de manera que es pugui dialogar sobre les necessitats específiques i alhora oferir possibles recursos formatius o informatius. Evitar la sobreprotecció dels fills i filles adoptats és molt recomanable per aconseguir que vagin assolint l’autonomia pròpia de l’edat i amb una bona autoestima.