Tot sovint a les Tertúlies d’adopció i adolescència que duem a terme, sorgeix l’àmbit educatiu formal com un dels àmbits on més dificultats de comprensió senten les famílies dels adoptats. Sovint se senten poc entesos per la institució escolar i noten un topall entre el que el sistema educatiu els ofereix i les necessitats dels seus fills o filles.
L’educació inclusiva que es recull en les últimes lleis educatives –des de la LOE de 2006 fins la LOMLOE del 2022-, no sempre dóna resposta a aquestes dificultats. I és que més enllà de la manca de recursos econòmics que ha acompanyat aquestes lleis en la seva implementació real; vivim en una societat on tots els infants han de passar per les mateixes etapes i en el mateix moment, tenint relativament poc en compte el procés maduratiu dels infants. Poder plantejar estratègies diferents i específiques davant de determinades dificultats, hauria de poder-se fer amb normalitat tant des de l’escola com des de la família.
En aquest apartat ens proposem incloure propostes per fer un canvi de mirada i oferir algunes bones pràctiques entorn la praxis educativa per tal de potenciar la inclusió dels infants adoptats en el nostre sistema educatiu i la comprensió entre famílies i mestres.
Canvia la teva mirada
En la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d’observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. És una manera de pensar que totes les persones utilitzem per simplificar la percepció d’algunes realitats perquè siguin socialment operatives. Aquest mecanisme funciona com a eina de comprensió per economitzar esforços a l’hora de definir un concepte complex com el que ens ocupa. Generalitzar ens allunya de tenir la societat inclusiva que volem.
Les persones adoptades i el seu entorn sovint han de fer front a diversos estereotips pel que fa a la vivència de l’adopció. En tots els contextos vitals, sorgeixen gestos, mirades i també paraules que, directa o indirectament, encasellen i etiqueten a la persona, convertint-se en un obstacle invisible pel seu desenvolupament.
Esperem que els arguments que oferim ajudin a identificar i desmuntar algunes de les afirmacions que estigmatitzen les persones adoptades.
Aplica bones pràctiques
Sovint, un canvi de mirada es pot produir a través de petits i senzills gestos que van lligats als processos d’aprenentatge i al desenvolupament personal, que no sempre s’identifiquen com a necessaris, però ho són.
Una bona pràctica és una experiència positiva, provada i replicada en contextos diversos i que, com a conseqüència, pot ser recomanada com a model. Una pràctica que mereix ser compartida per a que el major nombre possible de persones, pugui adaptar-la i adoptar-la.
A partir de les experiències viscudes per famílies, persones adoptades i professionals de l’educació en un sentit ampli, hem elaborat aquest petit recull de bones pràctiques per tal de suggerir canvis que es poden incorporar a diferents situacions de la vida quotidiana, amb l’objectiu de millorar l’experiència de les persones adoptades i de les seves famílies en els diferents àmbits abordats.
