JORNADA “L’ADOPCIÓ DES DE L’ALTRE COSTAT”
29/11/2025
Vídeo-resum de la Jornada
Una conversa valenta i necessària entre famílies i persones adoptades
El passat dissabte 29 de novembre es va celebrar la jornada “L’adopció des de l’altre costat”, un espai de diàleg intergeneracional que va reunir joves adoptades, famílies, professionals i entitats per compartir mirades diverses i sovint silenciades sobre el món de l’adopció. La jornada va ser organitzada conjuntament per l’Institut Diversitas i l’Associació de Persones Adoptades de Catalunya (APACAT), creada ara fa un any, fruit de molts anys de complicitats i projectes compartits.
Una obertura per guiar les bases del diàleg
L’Elena Caballé, directora tècnica de l’Institut Diversitas, mare biològica i adoptiva, va donar la benvinguda a la jornada amb un missatge clar: aquest espai no vol donar respostes tancades, sinó obrir preguntes, qüestionar relats idealitzats i generar vincles de reconeixement mutu entre famílies i persones adoptades.
També va posar en valor que aquesta jornada és fruit d’anys de treball compartit amb joves, i que APACAT és una aposta per deixar de parlar sobre les persones adoptades i començar a parlar amb elles.
Experiències en primera persona: més enllà del relat
Un dels moments centrals de la jornada va ser la taula rodona “Més enllà del relat: experiències d’adopció”, moderada per Beza Oliver i amb la participació de Chandra Kala Clemente, doctora en antropologia i adoptada al Nepal; Larissa Ferrer, educadora social i terapeuta familiar sistèmica especialitzada en adopció, adoptada de Brasil; i Leyao Rovira, activista antiracista, creadora de “No me llames Chinita” i adoptada a la Xina. Les seves intervencions van posar en paraules vivències profundes i sovint invisibilitzades:
- Chandra Kala Clemente va posar el focus en els silencis que encara envolten l’adopció: la manca de referents, l’absència d’espais creats per i per a persones adoptades, i la necessitat d’un acompanyament emocional sostingut. Va insistir que les polítiques públiques han d’estar pensades amb la participació activa de persones adoptades, i que cal una formació específica per part de professionals que no reprodueixi patrons paternalistes.
- Leyao Rovira va parlar de la identitat en processos d’adopció transracial, i de com la pressió per “encaixar” en una societat assimilacionista pot invisibilitzar l’origen i provocar desconnexions profundes. Va criticar el relat del “salvador blanc” i va recordar que canviar el nom, el color de pell o el país d’origen d’un infant no pot implicar esborrar la seva història ni la seva cultura.
- Larissa Ferrer va compartir des de la seva experiència vital com a adoptada als 9 anys i en base a la seva experiència com a terapeuta, la importància de treballar per al benestar emocional de les persones adoptades. Va posar damunt la taula la gran dicotomia que viu l’infant adoptat per la pèrdua i les expectatives de poder ser cuidada per una família. També va mencionar que l’adopció comporta un dol sovint no processat, que fa que la persona adoptada sempre estigui alerta a qualsevol fet que consideri algun tipus de rebuig i que una separació desgarradora de la família biològica genera un gran patiment a l’infant. Hi ha moltes emocions no gestionades en un període molt curt de vida que es pot convertir en una bomba que tard o d’hora, explota. Costa molt superar el trauma i això genera una personalitat fragmentada.
Davant de tot això però també va donar algunes pautes i recursos que donen molta importància a validar la història de l’infant i deixar-se ajudar per professionals per treure pes; a promoure que els joves es puguin vincular amb iguals i sobretot, va destacar que el més imprescindible en qualsevol cas i a qualsevol edat és que tinguin l’oportunitat d’explicar-se i de parlar de l’adopció.
Totes tres van coincidir en la urgència de trencar amb la romantització de l’adopció i de generar discursos que reconeguin la complexitat, el trauma, la força i també els silencis que travessen la vida de moltes persones adoptades.
Un espai compartit de reflexió
Un altre dels punts destacats de la jornada va ser l’oportunitat de visualitzar juntament amb algunes de les protagonistes, el documental de TV3 “Adoptats. Amb l’amor no n’hi havia prou”. El testimoni d’aquestes joves va reforçar la idea que escoltar les persones adoptades no és només una qüestió emocional: és un dret i una responsabilitat col·lectiva.
En el debat que va tancar la jornada, es van compartir inquietuds, reptes i propostes de futur. Entre les idees més reiterades i consensuades per la majoria:
- Cal un canvi de model en l’adopció que posi els drets de les persones adoptades al centre.
- És urgent revisar les funcions de l’administració, garantir l’acompanyament emocional i incorporar la veu adoptada en la formació de professionals.
- Les famílies necessiten espais de treball intern, per revisar expectatives, desmuntar el paternalisme i reconèixer i treballar el dol que viuen les persones implicades en el procés d’adopció.
- És imprescindible garantir el dret a l’origen, a la veritat i a una identitat plena, diversa i sense imposicions.
Mirades cap al futur
La jornada va concloure amb una sensació clara: parlar “des de l’altre costat” no és una confrontació, sinó una invitació a revisar mirades, a escoltar allò que costa i a avançar cap a un model d’adopció més just, inclusiu i reparador amb les autèntiques protagonistes.
JORNADA “ADOPCIÓ I POSTADOPCIÓ: L’EXPERIÈNCIA DE LES PERSONES ADOPTADES”
16/11/2024
Vídeo-resum de la Jornada
“Adopció i postadopció: L’experiència de les persones adoptades.”
El passat 16 de novembre, dins la jornada “Adopció i postadopció: l’experiència de les persones adoptades”, es va dur a terme una taula rodona que va reunir persones adoptades, professionals i famílies per reflexionar sobre els reptes històrics i actuals de l’adopció. Moderada per la Chandra Clemente, la conversa va posar el focus en els drets de la infància, el racisme estructural i la necessitat d'una mirada més inclusiva.
Un recorregut històric i polític sobre l’adopció. Un dret per a qui?
La Bezawerk Oliver va fer una anàlisi que situava l’adopció en el context històric i polític: des de les adopcions com a eines per mantenir llinatges fins a algunes vulneracions de drets en les adopcions internacionals actuals. Va assenyalar que, sovint, els infants esdevenen “objectes d’intercanvi”, més que subjectes de dret. Va remarcar la importància de recordar que l’adopció ha d’esdevenir sempre l’últim recurs i que cal supervisar els processos per garantir que es respectin, realment, els drets de la infància.
L’adopció com a vivència personal. Experiència en l’àmbit educatiu
L’Anastàsia Vidal, va compartir la seva experiència al sistema educatiu, destacant la necessitat de treballar per una formació més inclusiva i empàtica. Va subratllar que l’adopció no és un problema, sinó una situació específica que cal normalitzar i desestigmatitzar.
Racisme i adopció
L’Adriana Torroella, va posar l’èmfasi en la construcció de la identitat i les múltiples capes que la conformen: gènere, racialització i adopció. Va assenyalar la manca de referents racialitzats en l’àmbit educatiu i la persistència de biaixos racistes en la societat, convidant les famílies adoptives a convertir-se en agents actius contra el racisme i acompanyar els infants en la construcció de la seva identitat.
Els reptes de futur i el paper de les famílies
Es van plantejar diversos reptes, partint de la premissa que l’adopció és un acte polític, no només personal. Les famílies adoptives tenen un paper crucial en reconèixer i visibilitzar les vulneracions de drets, així com en promoure canvis estructurals i socials, en una societat que sovint perpetua el racisme.
Es va reivindicar la necessitat d’incloure les persones adoptades en els espais de decisió, desmuntant narratives com la del “salvador” o la “gratitud imposada”. També es va destacar que és urgent incorporar els processos d’adopció i els seus matisos en els currículums escolars per educar des de la diversitat i la inclusivitat.
La Taula va concloure amb una reflexió sobre la importància de validar les emocions i la ràbia dels infants adoptats, oferint-los espais per canalitzar-les i així empoderar-se com a agents de canvi per defensar els seus drets. I justament en finalitzar, un grup de joves adoptades va fer públic la recent constitució d’APACAT, Associació de persones adoptades de Catalunya, que tot just estan posant en marxa per tal de ser referents per a altres joves i adolescents adoptats i per reivindicar els drets de les persones adoptades.
Teatre-Fòrum “LA FALCA”
A la tarda es va representar l’obra de teatre “La Falca” a càrrec de la companyia LA NAVE VA que mostra una situació límit generada per diverses variables que fan trontollar al protagonista, però el seu entorn només ha sabut anar-hi posant alguna falca per continuar sobrevivint. Aquest espai va generar també un debat molt interessant.
La jornada es va tancar amb un taller a càrrec de la Irene Salvo que va permetre a les assistents “fer un collage de la vida i la identitat, explorant l’adopció a través de l’art”.
Adopció: una mirada complexa i diversa
La jornada va deixar clar que l’adopció és una realitat multifacètica i complexa, amb implicacions personals, socials i polítiques. El repte és construir un model d’adopció que respecti la diversitat i garanteixi els drets dels infants, posant-los sempre al centre. D’aquí que s’acabés plantejant el repte de repensar conjuntament el model d’adopció i escoltant les persones adoptades, garantint els seus drets i avançant cap a una societat més equitativa, inclusiva i respectuosa amb la diversitat.